En 2009 vaig tornar a treballar en el tema de les dones. Ja hi havia començat feia tres anys amb el projecte Un cant a l’esperança i el que m’inspirava com a denúncia al voltant de les dones era el maltractament. Així, l’obra que vaig presentar en una exposició col·lectiva a la Casa de Cultura de Dénia es titulava Dones sense cara. En el 2010 continue treballant sobre el maltractament, ja feia quatre anys que estava amb Un cant a l’esperança i a l'octubre d’aquell any el vaig inaugurar. Per tant, el maltractament era el tema en què estava més abocada. Dones objecte era una obra d'eixe any. Però, alhora, les instal·lacions que anaven eixint fora d’Un cant a l’esperança eren també obres espirituals. Com ara, Impermanència és un treball de l'Escola de Plàstica Experimental A. Vives que havia de fer a partir d’una caixa de cartó. Vaig optar per fer una performance que consistia a cremar-la i després presentar les fotos i la cendra com a instal·lació.
A partir del 2011 una iniciativa nova comença a fer-se visible en el projecte Vitrines. A partir de les que hi han en la Fundació Cirne a Xàbia, se'ns va proposar fer una exposició en què les obres tingueren com a marc de referència la mateixa vitrina: és a dir, cada obra havia d'estar compresa dins. Seguint amb el tema de les dones maltractades, el meu treball es titula En desert d’amargura.
Mentrestant, eixe any havia fet les obres Ablació, Dolor/plaer i Dones maltractades, aquesta última en una exposició col·lectiva titulada Fe de vida a Calp i Xiqueta, obra que vol ser un homenatge a una xicona de 12 anys morta mentre patia l'ablació.
 |
| Ablació |
Ja en el 2012 es torna a portar a terme el projecte Vitrines i l’obra que presente En el fons parla del fons de cada ésser humà, eixe que ens costa tant explorar però que ens pot portar tantes satisfaccions. Al Casal de la Música de Gata, en una exposició col·lectiva de l'Escola havia presentat l’obra Pur amor.
 |
| Pur amor |
Podria dir que, si bé el tema de les dones maltractades a partir del 2006 ha estat molt present en la meua obra, també és cert que sempre el tema espiritual ha estat formant part de les obres que han anant eixint.
Entre març i abril d'enguany he participat en Vitrines III. Com es veeu, la vitrina és buida, no té res dins; però hi ha el que és. No necessita res, una altra cosa és la utilitat que nosaltres li vulguem donar. Igual passa amb l'ésser humà: som germans, pares, fills, cosins, amics, etc., però el que som no necessita res, simplement és.
  |
| En el buit |
A partir d’ací, naix la reflexió de qui sóc jo? Per descomptat, cadascú pot pensar el que vulga però la meua idea és convidar a la reflexió sobre qui sóc jo i què és este món que habite. Realment sóc este cos o sóc consciència pura, no res que es puga veure? I el món que habite, existeix realment o és una projecció de la meua ment?
Així doncs, esta obra seria una continuació de la que vaig presentar l’any passat ací mateix i que es titulava En el fons. Fa un any parlava del fet de trobar, en el fons del soroll de la ment, la pau i la tranquil·litat que, per mitjà de la meditació, podem aconseguir. Ara, arribats a eixe fons, només trobem silenci i vacuïtat... Pau en el no-res.
