La formació en l’Escola de Plàstica Experimental A.Vives ha sigut i continua sent per a mi una bona oportunitat per a l’experimentació i la investigació artístiques. D'aquesta manera, si bé les primeres passes varen ser en la pintura, ben prompte em vaig decantar cap a la performance i les instal·lacions.
La primera que vaig confeccionar parlava de records d’infantesa i, de fet, a eixos records en vaig dedicar unes quantes: Tardor atrapada en records d’infantesa, Quan les barques arribaven al port, Pesqueres, Barquetes de paper, Jugant amb les formes i les ombres, totes treballades sobre el concepte de xarxa que em feia mon tio i que m’aprofitava per a fer les obres i a ell per a distraure’s. Algun dia he d'arreplegar-les totes i fer una exposició en memòria d'ell.
 |
| Tardor atrapada en records d’infantesa |
 |
| Quan les barques arribaven al port |
 |
| Barquetes de paper |
   |
| Jugant amb les formes i les ombres |
Començava a descobrir-se'm una manera nova d’expressar el que sentia, encara que no estava allunyada de la meua faena anterior com a aparadorista.
Fins al 2006 vaig treballar també amb el tema de les dones, en una instal·lació en què parlava de la dona com a habitacle on germina una part de la vida. Es titulava, precisament, Dones.
I després vaig muntar Atrapades, amb unes caretes de paper maixé blanques poètiques enxarxades. Alhora que era una obra crítica mostrava la imatge visual que es transmet de la dona.
